Si mires enrere, quin era el teu somni als 18 anys?

Sens dubte ser mare i, definitivament, és el millor que m’ha passat i que em passarà mai. Leo em complementa i em fa la dona més feliç del món. Fem un gran equip.

I ara?

Ara només demano salut quan bufo les espelmes. Per als meus i per a mi. I per al planeta, en general. Una mica de bonança, coherència, pau i calma, també.

Quina paraula faries servir per descriure com has arribat a ser qui ets?

Constància i esforç. Esforç i constància. Són dues paraules; ho sento.

Hi ha una paraula sobre tu que es repeteix molt: “professionalitat”. Què significa per a tu?

Moltes gràcies. És tot un afalac. Crec que és la millor floreta que puc rebre sobre la meva feina/carrera i, fins i tot, la meva manera de ser. Els pares sempre ens van educar des dels valors de l’esforç, el treball, la constància, l’actitud i la passió. Sempre m’ho preparo molt tot i procuro donar-ne el 120%. I gaudir-ho, és clar. És el mínim tenint en compte que som molts els qui ens ho fem i és la meva manera de tornar la confiança (al client/a l’espectador) que han dipositat en la meva feina: en mi. Cosa que intento traslladar-li, des de la humilitat, al meu petit de gairebé 7 anys.

Pel que fa a la professionalitat… s’aprèn?

Obvi. La vida és una escola i l’ofici també. Aprens a potenciar les teves virtuts, a polir els defectes, a evitar els errors, a tenir paciència i respecte, a treballar en equip, beus dels que admires, escoltes, observes, però, sobretot, per mi cada esdeveniment o cada programa de televisió és una cosa nova que requereix implicació, passió, esforç i treball.

Has hagut de superar molts sostres de vidre a la teva carrera professional per ser dona?

Doncs honestament no m’he adonat si ha estat així. Sempre embrancada a intentar fer la meva feina el millor possible. És cert que fent el que m’agrada més (durant gairebé 4 anys) formava part d’un món molt masculí. Em refereixo a presentar les motos (MotoGP a RTVE). Però sempre vaig tenir clar que l’espectador (ella o ell) mereixien que jo em preparés i m’ho sabés tot. La família del pàdoc em va respectar des del primer segon en què van veure que estava implicadíssima en allò que feia (gènere, a part). Em va passar el mateix amb el tennis, per exemple.

Quan vaig ser mare vaig decidir bolcar-me al món dels esdeveniments (que són com els meus petits i diversos programes de televisió) per poder gestionar-me els meus temps i poder passar molt de temps de qualitat amb Leo. He tingut la sort de poder “escollir” encara que és cert que faig malabars per passar molt de temps amb el meu fill i estar, també, molt bolcada a la meva feina. Per poder conciliar i gaudir de les meves dues facetes: la de mare i la de periodista/comunicadora.

Ens consta que ets una enamorada de la decoració i de l’interiorisme, com definiries l’estil de casa teva?

Ho soc i tinc clar que l’espai on vivim ens ha de fer feliços. No hi ha interiorisme sense una concepció artística de l’espai. És un art que respecto i admiro.

M’agraden els tons neutres i els materials naturals. La nostra llar és plena d’energia i calidesa gràcies, en part, al seu interiorisme. He apostat –com Pilma– per l’atemporalitat contemporània i la durabilitat. És natural, desenfadat, acollidor, minimalista. M’agrada que la nostra llar tingui sensació de frescor, neteja, amplitud, harmonia, serenitat, senzillesa, lluminositat. I després “l’espurna” la posem nosaltres dos amb les nostres coses més personals i les nostres vivències. Som feliços en aquesta llar que hem creat.

Què t’inspira a l’hora de decorar?

La meva personalitat i la del meu fill, sobretot. La calma. La Mediterrània. Les olors, la llum, la neteja, la música que escoltem. Entrem a casa i la sentim “molt nostra”. A més, és una decoració senzilla –sense estridències– que convida a poder anar afegint o canviant detalls, de tant en tant. Llibres, colors, fotos, quadres, i molta llum.

Podries destacar un moble de casa teva?

Tants. Cadascú està pensat pel seu disseny i funcionalitat. El meu favorit, sens dubte són les dues prestatgeries, Epure de roure xapat i resina de ciment. Estan plenes de llibres. També “el racó de pensar, llegir, estudiar”. La butaca Kenia, el llum Denver, un mirall de teca, una planta, el quadre de Los Amantes del Círculo Polar i més llibres. Aquesta vegada un damunt l’altre; a terra. Al costat del racó, dos quadres de Leo de quan tenia 3 anys i mig i estàvem confinats. Em fascinen.

Què és per a tu Pilma?

Per a mi Pilma és disseny, és atemporalitat contemporània, durabilitat estètica, funcionalitat. És una empresa familiar els orígens de la qual es remunten al 1929. Té una llarga història. A més, totes les persones que he conegut de la “família Pilma” -especialment Roger i Laura- m’han tractat amb moltíssima professionalitat i afecte.

Què creus que aportarà Pilma a Madrid?

Una cosa totalment nova. Fresca. Elegant. Sobrietat i elegància. El “disseny” en una botiga de més de mil metres quadrats al barri de Salamanca (C/ Velázquez 23). Una botiga de visita obligada pels amants de les coses ben fetes. Per a mi sou un referent. Aquí hi ha gent que us coneixia –i altres que no– i només he sentit comentaris molt positius. I no m’estranya! Crec que heu aterrat a Madrid perquè se us admiri, valori i vulgui i ja no us mogueu d’aquí, segur…