L’estil mediterrani és una de les senyes d’identitat de Bover. Com va explicar Joana Bover a la xerrada: “la llum és el nexe d’unió dels pobles de la Mediterrània. La cuidem, la necessitem, hi juguem amb ella a través de les persianes.” Benedetta Tagliabue, pel seu origen llombard, la considera “un somni” i es fa ressò de les paraules d’Antoni Gaudí, qui defensava la influència del Sol a l’estètica de cada cultura.
És conegut que la llum és una ona i una radiació. És etèria, té un punt de màgia, és intangible. Ens hi relacionem amb ella mitjançant els objectes. Per a Gonzalo Milà crear una lluminària és senzillament “posar llum quan no n’hi ha”. Un treball minuciós i curós, que en el cas de la Tanit, dissenyada per ell per a Bover, es va prolongar al llarg de dos anys fins a aconseguir el disseny perfecte.
Benedetta Tagliabue, com a arquitecta, viu aquesta relació a una escala més gran: “L’arquitectura, les superfícies, els volums són el que dóna força a la llum. Sense ells, no n’hi ha”. Una idea present als seus llums Dome i Domita, d’alta càrrega formal.
La xerrada va ser un punt de trobada i una manera de reivindicar la “cultura de la llum”. En paraules de Jordi Ballesta, “a més cultura, més qualitat de vida”. En aquesta cultura entra també la il·luminació, la funció de la qual cobra especial importància, sobretot, en la millora de la vida de les persones, en trobar-la i gaudir-la allà on cal.
Mirant al futur i als avenços que ha suposat la tecnologia LED, ens encaminem cap al que Joana Bover definia com un “internet de les llums” que millora l’internet de les coses: amb capacitat per programar escenes d’il·luminació i ser més eficients energèticament. Un profund canvi tecnològic amb repercussió directa en la manera com ens relacionem amb els objectes, amb moments per a la nostàlgia -la icònica bombeta- però també amb espai per a la nova il·luminació intel·ligent. El sector lumínic és especialment dinàmic, i actualment enfoca els seus passos cap a la personalització i el servei lumínic, més enllà del propi objecte.
En definitiva, una conversa distesa en què tots ells van conversar sobre les seves referències, preferències i coneixements, sempre amb un punt en comú: dissenyar per a les persones.